Un pavo real sibilino, malvado, elegante, irónico y que se ventila con cuatro plumas al resto de personajes de la función. No es que fuera el epítome de la originalidad, pero se agradece la elegancia en los saltos y las tortas. Y, realmente, llegó un momento en que pensé, pues que gane él que al menos no está dando el coñazo todo el rato con el rollo de la paz interior y esas cosas. Éste va a lo que va y si no te gusta pues te quito de en medio y aquí paz y tú en el hoyo.
Un rato a ratos entretenido. Eso sí, sirvió para que recordara cómo me gustaban de pequeño las películas de karatekas. O como se llamaban en los ochenta, las pelis de chinos. Tengo que recuperarlas...
3 comentarios:
Hola jorge,
per raons familiars fa molt temps que vaig a veure pel·lis de dibuixos i et diré que m'agraden i tot. Ja tinc ganes que demà estrenin Cars 2. Aquesta em va agradar molt (menys que la primera, però molt al cap i a la fi). El pavo és una passada, a mi sempre m'han fet por els pavos reials i per tant, crec que és una bona troballa que sigui el dolent. a mi també m'agradava Karate Kid. Per cert què se n'ha fet del Ralph Machio (o algo així)?
Osti Carina, que xulo, el guant a tornat a treure les banyes. Benvinguda i benretrobrada... Cars 2 serà peatge obligat amb Niño Lobo y Niña Zombi. El pavo és el rei. Jo de petit era molt de Bruce Lee, dels imitadors de Bruce Lee i de "el mono borracho..." i companyia. Pel·lícules de xinos fetes amb xinos.
Ralph Maccio... feia anys que no pensava en ell... em sembla que fa tele. Fins i tot diria que va participar en la versió americana de "Mira quien baila".
Ets un crac Jorge,
Per cert, Cars 2, no, rotundament no! Un James Bond de cotxes... raro, raro, raro. Ja diràs que els sembla a Niño Lobo i Niña Zombi.
Ens veiem per aquí o per allà
Publicar un comentario